Un primer planning

Ep! som aqui, eh? Encara que no hagim escrit aquests dies, cada dia hem estat parlant del nostre viatge a la fi del món.

Avui us podem començar a explicar coses... aquest matí, hem quedat a la Virreina per a fer un aperitiu les dues carregades amb les guies i les llibretes d'anotacions i hem fet un primer planning. I sorprenentment sembla que podrem veure tot allò que voldrem.


Aqui el teniu, a veure què en penseu:

Dia 4: a les 18h40 sortim de Barcelona

Dia 5: arribem a Santiago a les 11h40 després d'haver fet escala a Frankfurt i a Sao Paolo

Dia 5 (tarda) i 6 : Visitem Santiago (La Moneda, cerro San Cristobal i tot el que tinguem temps)

Dia 7: Sortida en tren cap a Chillán (5 horetes de trajecte) i arribar fins a Temuco en bus (5 hores més)

Dia 8: Visitem Temuco i d'allà cap a Chol Chol, on hi ha la cooperativa de mapuches. De moment no ens han contestat el mail que vam enviar però estem a l'espera. Intentarem quedar-nos a dormir allà i fer algun taller.

Dia 10: Tornem a Temuco i d'aqui cap a Pucón. Visitem la ciutat i anem a descansar a una de les termes que hi ha al voltant. Ja ens ho mereixerem!

Dia 11: Cap a Valdivia. Intentarem visitar el museu d'arqueologia, la feria, la cerveseria i sobretot fer un dels circuits fluvials que et porten a diferents fortaleses.

Dia 12: cap a la tarda anirem cap a Puerto Montt o Puerto Varas (sembla que el segon és molt més maco i està a 20 minuts del primer)

Dia 13: Ferry cap a Chiloé i visitarem Castro, els seus palafits, les esglésies i si dóna temps la reserva de pingüins.

Dia 14 a... el 17?: Hem d'arribar d'alguna manera a Puerto Natales. Són unes 36 hores en bus... buf!

Dia 17 i 18: Torres del Paine. Estem mirant per on entrem, si anem des de Calafate (Argentina) amb una excursió en bus que ens permetrà veure molt més que si anem a peu.

Dia 18 cap el migdia: Punta arenas, visitar la ciutat

Dia 20: agafar l'avioneta que ens porti a Puerto Williams, la fi del món!!

...

Dia 23: avió de Punta Arenas a Santiago

Dia 24 i 25: Valparaíso i Isla Negra (la casa més bonica de Neruda).

Dia 26: al migia, tornarem (o no) cap a casa...

Dia 27: 14h00 arribada a Barcelona

Com veieu hi ha tres dies que "sobren" però preferim guardar-los per a imprevistos que pugin passar, busos que no arriben o que van massa lents, un lloc que ens encanta i on ens hi volem quedar una mica més...

Com ho veieu?

Uish!

'casi me despisto'. Sóc un desastre!

Aquí l'Àngels, l'altra meitat d'aquest viatge. No penseu que sóc la part muda perquè no hagi dit res fins ara. Ja! Més aviat al contrari, oi Anna? ;)

Fins ara, m'he estat dedicant a la part arxivística: llegint guies, buscant informació de tot tipus, parlant amb gent... Segur que heu comprobat la veritat científica que s'amaga en la preparació d'un viatge: quan decidiu anar a un lloc, per lluny i extrany que sigui, de cop i volta, tot té sabor d'allà. El cambrer del bar on fas la cervesseta es xilè, els nous veïns són xilens, els diaris publiquen reportatges sobre la ciutat que vols visitar...

Buff! Amb tot el que estem recollint i ens estan compartint necessitarem... una vida? per a aquest viatge a la fi del món.

De moment, per anar fent il.lusions, aquí teniu! El Pais ha publicat on a mi m'agradaria arribar
-pst, no sé si l'altra 50% ho sap encara...-

http://elviajero.elpais.com/articulo/viajes/sur/sur/America/elpviavia/20080809elpviavje_3/Tes

El final del final. Amb un peu ja fora de la terra... Pensarem en tots vosaltres ;)

Funa

Fa un parell de minuts que ha acabat el "30 minuts" d'avui, el reportatge ha parlat d'un moviment que desconeixia fins fa mitja hora: la Funa.

Aquest moviment xilè denuncia a torturadors i assassins del poble xilè que segueixen en llibertat i continuen plàcidament la seva vida. El funat del reportatge era l'anomenat Príncipe, assassí de Victor Jara a l'Estadio Nacional.

Aquest moviment va a les cases o a la feina de les persones de les quals els documents públics donen proves de que van ser torturadors o assassins, per a llegir un manifest i que els seus veins o companys de feina sàpiguen qui i què va fer fa pocs anys.

Aquesta funa va arrossegar moltes persones que van acabar cantant sota el Ministeri de Treball, on fins poc abans de la Funa treballava el Príncipe (va ser acomiadat i ara està sent jutjat), una de les cançons de Jara "El derecho de vivir en paz".