I aquest és l'últim post del blog. Un blog començat el 2 de juny passat i del que ajustem la porta gairebé sis mesos més tard.
I aquesta que veieu és la última foto del viatge a la fi del món, a l'aeroport del Prat, un cop retrobats els nostres familiars que tan lluny han estat però que tan a prop hem sentit aquests dies.
Han estat 23 dies, però amb tot el que hem viscut podien haver estat 23 mesos. Estem plenes de records, converses, volcans, llacs, muntanyes, viatges en bus carregant les motxiles, riures... i els mantindrem dins nostre pensant que un dia l'Àngels i l'Anna van ser a la fi del món plegades.
Ella ja us ho ha agraït, però em permeto tornar-ho a fer. Gràcies a tots aquells que ens heu anat seguint, esperem que hagiu pogut viatjar amb nosaltres. Gràcies als qui heu escrit en aquest espai compartit i gràcies als qui no us heu atrevit però que d'alguna manera també ens heu fet arribar la vostra companyia.
I és clar, gràcies Àngels per fer possible aquest viatge, per aguantar els meus matins de poques paraules, per estar sempre al meu costat, per aguantar els brots de "teniente" que diuen que tinc, i sobretot gràcies per tenir sempre una paraula i una mirada preciosa per la teva companya i amiga en aquest viatge.
En aquest diumenge de jet lag, de ressaca de la tornada, de retrobaments esperats, de canvi de roba, de foscor a les sis de la tarda quan allà fins a les deu era de dia, de miols de gat tan enyorat, d'esperança... m'acomiado de vosaltres des d'aquest espai.
Us retrobem al febrer, en el llibre ;)
Us retrobo en el meu altre blog, que tan abandonat he tingut darrerament.
Ens retrobem, sempre que volgueu, quan tanquem els ulls, a la fi del món.