diumenge, 16 de novembre del 2008

aventures, aventurers... -disculpeu la foto!-


Alexander Humboldt, Amunsen, Fitz Roy, Ernesto de Magallanes ...


des de fa més de 24 hores, les nostres passes recorren els mateixos camins que ells van recorrer i els nostres ulls, veuen els mateixos paisatges que ells van mirar -això sí, abrigades amb els nostres super polars i botes, amb les orelles ben a cobert amb barrets i bufandes, amb plànols i guies que tots ells van contribuir a escriure...- Però malgrat que les nostres condicions són tan diferents, jo em sento una miqueta aventurera, aquí, a Punta Arenas. Frente al estrecho de Magallanes... on tot acaba -els Andes, el continent...- o, per què no, on tot comença.


Ayer, visitamos la ciudad -os adjunto foto desde el mirador... ¡estábamos a sólo 4.000 kilómetros de la Antártida! ¿quién da más?-. Punta Arenas fue y es una CIUDAD, con mayúsculas. Fundada como bastión militar y penal, alcanzó su desarrollo durante el XIX gracias a las 800 ovejas que compró un gobernador. En pocos años, fueron 2.000.000 y tras ellas llegaron escoceses, irlandeses, croatas... para cuidarlas y trabajarlas. Hubo quien se hizo rico y se construyó verdaderas mansiones que aún hoy se mantienen erguidas.


Por la mañana, un poquito de historia: hemos llegado hasta Puerto Hambre y Fuerte Bulnes. En 1500 y poco, un brillante político español decidió fundar un fuerte -el Rey Felipe II- para evitar que los piratas holandeses y británicos dominaran magallanes. Y envió al mejor marino español para que con 300 hombres levantara el enclave en, literalmente, la nada a mano derecha. Al cabo de tres años, Frances Drake -el malvado pirata- se dejó caer por ahí de casualidad: rescató al único superviviente, un tal marinero Tomé. Los otros 299 se murieron de hambre... y el británico, con una muestra de humor característica, rebautizó el bastión como Puerto Hambre. Hasta el siglo XIX nadie tuvo la brillante idea de volver a conquistar Magallanes: fueron los propios chilenos, que salieron desde chiloé en una goleta, y que fundaron fuerte bulnes. Un poquito más adentro y mejor resguardado.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola intrèpides!
Res a disculpar per la foto, només faltaria... Ens haureu de disculpar vosaltres. Esteu despertant les enveges, els gelos i les ràbies més profundes entre els vostres amics.
Només us puc dir: "M'encantaria ser allà, amb vosaltres..."
Un petó ben fort, molts ànims, molts forros polars, moltes bufandes i uns quants vinets i "pisquitos", que em sembla que amb el te i les infusions no n'hi haurà prou. Apa, penseu una mica en els que estem aixecant el país... I feu moltes, moltes fotos perquè ens continuem morint d'enveja.
Petons a les dues.
Núria Bondia (la Bondi)