Després d'un dia ben passat per aigua, aquí estem ben calentetes al costat de la llar de foc. Hem passat de les abarques i la samarreta de màniga curta als polars, les botes i els guants.
Avui, algunes dedicatòries, pensaments i similars:
- l'estranya sensació d'escoltar Antònia Font, Mishima o Pastora pujada en un bus o un tren a tants kilòmetres de casa...
- una dedicatòria especial per la Rosa. Rosita, saps el que és anar en el taxi que ens ha fet de guia tot el dia i de cop i volta escoltar "Te dije no más y te cagaste de risaaaaa"? Uau!!!! ha estat impressionant! jeje!! La cançó acabava i no sé de qui era la versió però seguiré investigant.
- en Santiago un recuerdo voló hacia Fontenay
- i la temptació de perdre una aposta constantment... això de tenir al contrincant al cap tot el dia no ajuda. Com ho deu portat la part contrària?
La tardor comença
Fa 14 anys
1 comentari:
Hola!
Si acceptes un consell, no deixis que les temptacions et superin... sigues més forta que elles, compleix els pactes i guanya l'aposta. De fet, és el que està esperant que facis la part contrària (oi que l'has anomenada així?).
A seguir disfrutant del viatge!
Per cert, un ocellet m'ha dit que la part contrària està bé, instal·lat en el seu particular iglú descongelat, tan ple de finals.
Publica un comentari a l'entrada