Demà cap a l'Argentina

Ens hem decidit. Ens agraden tant els glaciars que finalment demà anem a passar el dia a l'Argentina per veure Calafate i el Perito Moreno.

Avui ha estat un dia tranquil a Puerto Natales, despres de l'estressant tour d'ahir: 12 hores en bus pujant i baixant cada pocs minuts amb el temps just per mirar una mica el paissatge i fer quatre fotos. Vaja un tour...

Aquest divendres l'hem dedicat a passejar, comprar artesanies, dinar una bona pizza, visitar el museu d'història... i ara encara ens queda comprar menjar per l'excursió de demà - sortim a les set del matí i tornem cap a quarts d'onze per l'endemà a les nou del matí agafar un bus que ens durà fins a l'aeroport de Punta Arenas per arribar a Santiago al vespre- i sopar. I aqui ve la part complicada de la jornada.

Tot ha comencat aqut matí quan en Jacques, un fotògraf que passa la seixantena, que estava en el tour d'ahir i dorm en el mateix hostal que nosaltres, ens ha dit de sopar junts. Després pel carrer ens hem trobat al guia d'ahir (un mapuche que diu que té certificat de ser-ho) i ens ha dit que el fotògraf es va deixar una lent al bus i que la portarà aquest vespre a l'hotel. Quan li hem dit que nosaltres sopem amb el francès ha dit alguna cosa com "ah! pues nos vemos luego". Però això no acaba aquí ja que mentre jo feia la migdiada, l'Àngels ha estat parlant amb un noi alemany i quan ja estàvem tots tres fent un tè, ha arribat un italià que en un tres i no res ens ha suggerit a les noies de sopar junts (ja sabeu com són els italians quan veuen noies maques com nosaltres ;)). Encara no havíem contestat que l'alemany ha dit que ell i els seus dos amics serbis, que encara no havien arribat a l'hotel, també s'apuntaven.

Resumint, aquest vespre per sopar tenim un francès, un mapuche amb certificat, un alemany, dos serbis i les dues nenes. Val, avui us permetem que feu acudits del tipus "había un aleman, un italiano y un español..."

Ja us explicarem com acaba tot això, però no patiu que som molt bones nenes.

Bé, us deixem... ara haureu de tenir paciència perquè comn a molt d'hora ens podrem connectar diumenge al vespre, quan hàgim deixat enrera el vent i fred patagònic i ens doni la benvinguda la caloreta de Valparaiso.